ÉS UN DESIG

Ací podeu vore una de les cançons amb les que encetem el treball de cor aquest curs. . . .  Feu click!!!!!

SINFONÍA DEL NUEVO MUNDO

Ací teniu la partitura per estudiar la part de flauta que fem a classe.

PAPERÒFONS

Ei!!!! quins paperòfons més xulos!!!!

LES NOSTRES FILAES

Estudiant les festes de "Moros i Cristians" d'Alcoi hem fet els emblenes de les nostres filaes. Aquestos són  alguns exemples. . . .

MOROS I CRISTIANS D'ALCOI

Alcoi és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià, prop de la Serra de Mariola. La Serra de Mariola és una serralada d'orientació bètica, situada entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida. Constitueix un dels territoris valencians en els quals es concentren en major mesura valors mediambientals.

L'herbero és una beguda espirituosa basada en herbes aromàtiques expressament seleccionades macerades en una barreja d'anís (70% dolç i 30% sec). S'elabora a la Serra de Mariola, al nord de la província d'Alacant. Aquesta serra és famosa per la seva abundància en plantes medicinals i aromàtiques, una part de les quals s'aprofiten per a la realització d'aquest licor.

Tenen el seu origen en la Batalla d'Alcoi produïda en 1276 que va enfrontar enfrontar a les tropes benimerines comandades pel cabdill Al-Àzraq amb les tropes cristianes.

Segons la tradició aquesta batalla es va produir el 23 d'abril de 1276, dia de Sant Jordi, i en el moment clau de la batalla va aparèixer la figura d'aquest sant a lloms d'un cavall sobre les muralles de la ciutat, decidint el resultat de la Batalla a favor del bàndol cristià.

 

Les bandes de música tenen una importància especial a les festes de Moros i Cristians. Aquestes són les encarregades de donar ambient festiu a les desfilades, amb ritmes característics d'un i altre bàndol. A les bandes predominen els intruments de vent metall, encara que en alguns pasatges, el so dels clarinets, saxos, o inclús dolçaines i/o gaites,  ténen molta importància.

 

 

 

 A aquestes festes hi ha un sopar típic, l'olleta alcoiana, un contundent guisat fet a base de fesols.

 

Les dates de la festa:

 

Dia 21 d'abril : dia dels músics

 

 

 

Dia 22 d'abril: dia de les entrades.

 

 

Dia 23 d'abril: dia de Sant Jordi.

 

 

 

Dia 24 d'abril: dia de l'alardo.

 

 

 

 

 

 

GRÀCIES!!!

Moltes gràcies per vesprades com la de hui. El treball que han fet tots els xiquets i xiquetes del cor ha donat els seus fruits i hem pogut gaudir d'un concert molt bonic i emotiu. Felicitats a tots!!!!

PRESENTACIÓ DEL TREBALL DEL COR 2014/15

Us esperem a tots!!!!!

JA ELS TENIM ACÍ

Hui han arribat els cd's del cor i, per fí, el dia 30 d'aquest mes, a les 18h, podrem presentar-ho al centre multiusos. Bon treball xics!!!!!!

PELEGRINS DE LES USERES

Les Useres és un municipi de la provincia de Castelló, que es troba a la comarca de l'Alcalaten.

 Els Pelegrins constitueixen una tradició del S.XIV, que es repeteix el darrer divendres del mes d'abril. Els Pelegrins preguen per aigua, collita i contra la pesta. Durant les dos jornades de pelegrinació (una de pujada i l'altra de baixada) amb 35km cadascuna, regna el silenci, només trencat pels cants medievals que entonen els Pelegrins. Són 12 i un guia (12+1) com els apòstols i Jesús.

Es creu que antigament, aquesta era una cerimònia de celebració de l'edat adulta, ón els joves s'acomiadaven dels progenitors i anaven amb el pare (com encara se li diu al guía) cap al Penyagolosa.

Aquest camí és una via de comunicació comarcal amb una arrelada tradició, que comunica els pobles de la zona. Per això la via passa junt a vies pequàries, castells, ermites, masies, fonts, . . .

El camí es fa en absolut silenci. Només es canta a les sis parades, a les que els pelegrins arriben descalços, i hi reposen forces per continuar el camí.

Al camí podem trobar una vegetació molt variada (roure, carrasca, matoll, pí. . . .) donat el desnivell (uns 800m) del camí. 

XAVIER DE BÉTERA

Hui ens ha visitat a l'escola Xavier de Bétera. Xavier és cantaor d'estil valencià, jove i amb molta projecció. Hem pogut escoltar-ho, conèixer alguns instruments tradicionals i preguntar-li alguns dubtes o curiositats que teniem. El mestre Ricardo també ens ha acompanyat amb el saxo soprano. Ho hem passat genial!!!!!

 

El col·legi Sant Vicent

és el millor cole de tots

i també és el més antic

però és el més bo de Llíria

i el que més m'agrada a mi.

(Álvaro 5è B)

 

 

En la classe de cinquè

tots en música cantem

i la flauta ja toquem

al cor amb Víctor gravem

ja vorem com acabarem

(Andrea 5è A)

 

 

Estem ací tots reunits

per a cantar una albà

i hui de versadors fem

per als xiquets de cinquè

per que ho passem molt bé.

(Miguel 5è A)

 

 

El col·legi Sant Vicent

és el millor de València

i el més vellet de Llíria

els meus companys són molt bons

amics per tota la vida.

(Constantin 5è D)  

Per si voleu continuar gaudint de Xavier, us deixe un vídeo clicant ací.

CANT D'ESTIL VALENCIÀ

El cant d'estil és un conjunt de cants d'arrel tradicional. Aquests cants estan presents des de Castelló fins a la Marina i cap a l'interior fins la Foia de Bunyol.És, també, una de les quatre principals tradicions vocals monódiques d'Espanya, junt al flamenc (Andalusia), la jota parada (Aragó) i la tonada (Astúries).

Hi han quatre estils , a més de les albaes:

     -  Ú i Dos.

     -  Ú i Dotze.

     -  Ú.

     -  Riberenca.

El cant d'estil s'acompanya amb música de rondalla (guitarra, guitarró, llaüt i bandurria) i vent (trombó, trompeta i clarinet).  Excepte les albaes, que s'acompanyen amb dolçaina i tabal. El tabal i la dolçaina, normalment els trobem en grups que anomenem "colles". El mestre Víctor pertany a la colla de dolçaina i tabal "Xé què Burrà" de Bétera.

A més d'aquestos instruments, podem trobar altres instruments (de percussió) d'arrel tradicional: postisses, canya badà, almirez, pandereta, . . . .

Al cant d'estil, a més dels músics, existeixen altres figures importants, com son el versador i els cantaors.

El versador ha de improvisar les lletres en el moment i dir-les al cantaor a l'orella, per tal que el cantaor les puga cantar. Aquestes lletres, freqüentment fan referència a la festa que es celebra, la persona a qui se li dedica o el moment en que es canta.

Alguns dels cantaors més importants que podem escoltar hui son Pep Gimeno "Botifarra", Xavier de Bétera, Apa, Marisé de Monteolivet, Pilareta, Toni Guzman, . . . 

 

 Ací us deixe alguns videos per que gaudiu d'aquestes veus:

 

ENLLAÇ AL DOCUMENTAL "PEP GIMENO BOTIFARRA"

 

 

Xavier de Bétera  -  Ú

 

 

Xavier de Bétera i Marisé de Monteolivet - Albaes

 

Apa - Malaguenya

 

Pep Gimeno "Botiffarra" - Malaguenya de Barxeta